CONTINGUT:

1. PARAULES que diem malament
2. VERBS que diem malament
3. EXPRESSIONS que diem malament
4. El verb DONAR: no funciona igual en català que en castellà
5. Els verbs SER i ESTAR: "SÓC aquí" i no pas "ESTIC aquí"
6. El verb HAVER-HI: i no pas el verb "HAVER"
7. Els PRONOMS FEBLES: no els fem servir i estan desapareixent
8. Els verbs REFLEXIUS: en català "CAIEM" i no pas "ENS CAIEM"
9. Altres construccions: MENYS MAL, COM NO... ,.... no són construccions catalanes. En català diem: SORT /ENCARA SORT / QUINA SORT , SI NO..." , ... , etc.
10. COM ES DIU EN CATALÀ...?: moltes dites, refranys i expressions catalanes es van perdent, a causa de que es substitueixen per les equivalents en castellà
11. ELS CASTELLANISMES MÉS FREQÜENTS: castellanismes que s'estan estenent més i que cal corregir més urgentment
12. ELS CASTELLANISMES MÉS RECENTS: quins castellanismes s'estan fent servir darrerament?
13.LES HORES EN CATALÀ: en català no les diem igual que en castellà
14. EXPRESSIONS I DITES GENUINES CATALANES: hi ha moltes dites i expressions genuines catalanes que, en haver-se anat substituint per les seves equivalents en castellà, estan deixant-se de fer servir i es van oblidant i, per tant, acabaran per desaparéixer si no les fem  servir
15. RECUPEREM PARAULES I EXPRESSIONS EN PERILL DE DESAPARÉIXER :  per què hem deixat de dir CERCAR i l'hem substituit pel castellanisme acceptat BUSCAR? per què hem deixat de dir MANCAR i l'hem substituit pel  FALTAR? Molts castellanismes acaben siguent acceptats i fan que la paraula  genuina catalana desapareixi.
16.ELS CASTELLANISMES A LA TELEVISIÓ I RADIO CATALANES: els professionals de la televisió i la radio catalanes parlen un català cada cop més castellanitzat. Això s'hauria de corregir i evitar, ja que molta gent els agafa com a model i el català cada cop va desapareixent més com a llengua genuina.



                  

.
T'HI HAS FIXAT...?:  


  Dia a dia estem desmuntant el català i deixem de fer servir  paraules i expressions genuïnes catalanes, substituint-les pels seus equivalents en castellà. 

   Agafem  com a referència el castellà i el traduïm i calquem literalment.

  Ho fem de manera inconscient, sense adonar-nos-en , en anar sentint cada cop més (als mitjans de comunicació sobretot)  un català incorrecte i calcat literalment del castellà.

HEM OBLIDAT QUE EL CATALÀ TÉ LES SEVES PRÒPIES ESTRUCTURES, EXPRESSIONS I PARAULES, I RECURRIM A AGAFAR SEMPRE EL CASTELLÀ COM A REFERÈNCIA


CAL QUE EN SIGUEM CONSCIENTS. Si no, el català desapareixerà com a llengua genuina i s'anirà convertint en un calc literal o en un pseudo-dialecte del castellà

Això ja es comença a notar. En els darrers anys han anat caient estructures del català i s'han anat substituint pels seus equivalents en castellà. Per exemple:

                          CORRECTE.......................................................INCORRECTE
                          tens el jersei moll...........................................tens el jersei mullat
                          he caigut ............................................................m'he caigut
                          hi havia el Xavi i el Messi................................estava el Xavi i el Messi
                         saps que el Guardiola no hi serà?...............saps que Guardiola no hi serà?
                          a mi m'agraden  tots dos................................a mi m'agraden els dos
                          crida més que no et sento..............................crida més que no  t'escolto
                          home, si us plau! que fort!..............................home, per favor! que fort! 
                          em sembla que hi són tots, oi?....................em sembla que estan tots, oi?
                         

Aleshores, no ens servirà de ben res  defensar la llengua catalana  si ,cada cop més, en comptes de parlar català, parlem un calc literal del castellà



RECORDEM-HO BÉ:  EL CATALÀ NO ÉS UN CALC LITERAL DEL CASTELLÀ! EL CATALÀ TÉ LES SEVES PRÒPIES PARAULES, EXPRESSIONS I MANERA DE DIR LES COSES 



 QUÈ CAL FER? 

CAL QUE DEIXEM D'AGAFAR COM A REFERÈNCIA EL CASTELLÀ  I  CAL QUE  UTILITZEM LES EXPRESSIONS PRÒPIES I GENUINES DEL CATALÀ

 COM HO HEM DE FER? 

FIXANT-NOS-HI, I PARLANT EL CATALÀ COM CAL,  DEIXANT  D'AGAFAR EL CASTELLÀ COM A REFERÈNCIA.
CAL QUE POSEM LA REFERÈNCIA EN EL CATALÀ, I NO EN EL CASTELLÀ.

   
COM MÉS FEM SERVIR EL CATALÀ COM CAL, MÉS EL SENTIREM COM CAL

  



  CAL QUE ENS HI FIXEM, O AVIAT SERÀ MASSA TARD!!



POSA-HI EL TEU GRA DE SORRA, PARLA EL CATALÀ COM CAL


.




 
.
   












.

















































                                                  































                                                                          









































                
  
                  
              

















































































































































.






.
.





...





.
.
.
.
.
.

             

RECUPEREM PARAULES I EXPRESSIONS

 
Clica la queta per tornar a l'inici


 Mica en mica, anem deixant de fer servir i perdent moltes paraules i expressions catalanes, perquè les substituim per paraules o expressions castellanes equivalents. Aquestes acaben siguent acceptades per l'Institut d'Estudis Catalans. 
Si fossim un pais normal, la normativa podria anar-se adaptant al parlar del carrer (tot i que amb cura de no acceptar vulgarismes o barbarismes). Peró el nostre idioma, el català, està convisquent en desavantatge amb un entorn mediàtic ( diaris, televisió) i cultural castellans. Això fa que, al carrer, cada cop es parli més amb castellanismes i estructures copiades literalment del castellà.   

 A causa d'això, ens trobem que en català tenim, en molts casos,  dues paraules per referir-nos a coses que en castellà només es diuen d'una manera i prou. Això, succeeix perquè, s'accepten castellanismes com a paraules correctes, i aquests van substituint la paraula o expressió genuina catalana fins que aquesta acaba per desaparèixer o  ens acaba sonant cada cop més malament o més arcàica.

Veiem-ne exemples (amb vermell hem escrit el castellanisme -acceptat o no acceptat- i amb negra la paraula genuina catalana que es va perdent):

CATALÀ...............................................................CASTELLÀ

mancar, faltar.........................................................faltar
gaudir, disfrutar....................................................disfrutar
cercar, buscar........................................................buscar
got, vas...................................................................vaso
assabentar-se, enterar-se...................................enterarse
trigar, tardar............................................................tardar
lliurar, entregar......................................................entregar
lliurament, entrega................................................entrega
quelcom, alguna cosa.........................................algo o alguna cosa
solitud, soletat.......................................................soledad
proper, pròxim........................................................próximo
aturar-se, parar.......................................................parar

És fàcil adonar-se'n, que la segona paraula (escrita amb vermell)  no és més que una paraula agafada del  castellà, és a dir, un castellanisme, tot i que s'ha acabat acceptant per l'Institut d'Estudis Catalans (erròneament, creiem nosaltres)


 Per què s'han acabat acceptant  doncs, en català, moltes paraules que són castellanismes?. S'han acceptat perquè la gent les ha anat fent servir cada cop més  i , amb mal criteri (creiem nosaltres, repetim) s'ha cregut que, com que la gent les utilitza al carrer, aleshores s'havien d'acceptar. 

 Però, no se n'adonen els filòlegs que, si accepten els castellanismes que es diuen al carrer, aquests acaben fent desparèixer les paraules catalanes que s'han dit sempre?

 Com pot ser que ens soni  bé  la paraula BUSCAR (castellanisme acceptat) i, en canvi, ens soni malament, arcàica i antiquada la paraula CERCAR, quan resulta que aquesta paraula és la que originàriament s'ha fet servir sempre en català i no pas la paraula  BUSCAR ?

Això fa que el català cada cop s'assembli més al castellà, evidentment. Estem substutint les paraules catalanes directament per paraules castellanes adaptades al català, és a dir, per castellanismes que acaben siguent acceptats. Estem desmontant  el català  com a llengua genuina.



Anem doncs a recuperar-les i a desplaçar el castellanisme que les ha fet desaparéixer del nostre ús.
Com ho farem per recuperar les paraules catalanes que estem perdent?


LA MILLOR MANERA I LA MÉS EFECTIVA DE RECUPERAR-LES ÉS FENT-LES SERVIR EN EL PARLAR DE CADA DIA.   Utilitzant-les encara que , al principi, ens sonin arcàiques. Ens adonarem que, cada cop ens sonen millor i veurem que cada cop les sentim més. Perquè quan més les fem servir, més sonaràn a la gent que ens envolta. I inconscientment cada cop les anirem assimilant i gravant més en el nostre subconscient.



Us animem, doncs, a fer servir les paraules següents en els vostres mails, missives, escrits, en el parlar de cada dia: 


CERCAR, ATURAR-SE, ASSABENTAR-SE, GAUDIR,  LLIURAR, MANCAR, QUELCOM, PROPER, SOLITUD, GOT, TRIGAR

Anem-nos-les fent nostres. Fem el mateix que hem fet amb els castellanismes:  acostumem-nos a veure-les escrites, a sentir-les a dir.


Cada cop ens sonaran millor i podrem desplaçar els castellanismes acceptats corres-ponents.  Aleshores aquests castellanismes acceptats, acabaran desapareixent. 
  


 




 

CASTELLANISMES A LA TELEVISIÓ I RADIO CATALANES

Torna a l'inici    




   CATELLANISMES SENTITS CADA COP MÉS SOVINT A LA RADIO i LA TELEVISIÓ CATALANES :



   La televisió, la radio i els diaris en català ens marquen moltíssim alhora de tenir una referència de com parlar correctament el català. Això és el que hauria de ser.
 Malauradament no és així i, cada cop més, els periodistes d'aquests mitjans parlen un català més i més castellanitzat. Es tan grossa la castellanització del català que utilitzen que ajuda a que la gent agafi com a normal i estàndart les seves castellanitzacions.
 La majoria dels periodistes de la televisió, radio i diaris catalans agafen com a referència el castellà. Segur que no ho fan conscientment, però és clar que no tenen un model a on agafar-se per saber el que és un calc del castellà o el que és català com cal o genuí.

  Els castellanismes que es fan servir més en aquests mitjans són els següents: 

   (*)  Notació utilitzada: amb vermell  hem escrit el que no és correcte (fruit de castellanismes), i amb  blau  el que sí que és correcte en català


     1. Utilització de EL PROPI / LA PRÒPIA  en comptes de  EL MATEIX / LA MATEIXA. 
        Per exemple:
           A la roda de premsa,  el propi  Rajoy ha parlat del cas.............A la roda de premsa, el mateix  Rajoy  ha parlat del cas


       2. Confusió del significat de  SENTIR  i  ESCOLTAR. 
        Per exemple:
          
          
                   -ESCOLTEM ara el comentari que hi posa En Pau Aymerich (incor.).............SENTIM ara el comentari que hi posa En Pau Aymerich  (cor.)

                   -Acabeu d'ESCOLTAR el discurs del President de la Generalitat (incor.).............Acabeu de SENTIR el discurs del President de la Generalitat (cor.)

                   -Ara  ESCOLTAREM les declaracions d'En Messi, pel que fa a aquest tema (incor.)..........Ara SENTIREM les declaracions d'En Messi, pel que fa a aquest tema (cor.)
          
                   -  Parla més fort, sius plau, que no se t'escolta ..............Parla més fort, si us plau, que no se't sent 
                 
                   - A veure si dius alguna cosa, que fa estona que no t'escolto..........A veure si dius alguna cosa, que fa estona que et sento  


 Recordem-ho:   ESCOLTAR és un acte voluntari, i significa parar atenció al que es diu, en canvi SENTIR és un acte involuntari que  fem pel simple fet de tenir orelles
      Si  diem; "digues quelcom, que fa estona que no  t'escolto", estem dient: "digues quelcom, que fa estona que no em fixo o no poso atenció al que estàs dient". 
     En canvi, si diem: "digues quelcom que fa estona que no et sento" , estem dient: "...que fa estona que no m'arriba  el so de la teva veu"



       3. Utilització de  MOLT / TANT / QUANT / BASTANT   en comptes de  MOLT DE / TANT DE / QUANT DE / BASTANT DE
        Per exemple:
         -Aquesta setmana ha fet  molt  fred, oi?..........Aquesta setmana ha fet molt de fred, oi? 
         -Et recordo que no fa  tant temps de les eleccions........Et  recordo que no fa tant de temps de les eleccions
        -Fa  bastant  temps  que a Anglaterra tenen les coses clares, oi?........Fa  bastant de temps que a Anglaterra tenen les coses clares, oi?  
        -Quant  temps  hem d'esperar perquè ens entenguin una mica els nostres veïns?...........Quant de   temps  hem d'esperar perquè ens entenguin una mica els nostres veïns?.

        4. Utilització de l'adjectiu GRAN  en comptes de l'adjectiu  GROS  quan aquest significa mida o volum. 
 Recordem-ho:   GRAN és un adjectiu que significa amplitud i extenció. Per exemple:  un camp de futbol gran (correcte)  ; en canvi:  vull l'ampolla gran de cervesa (incorrecte).......vull l'ampolla grossa (correcte)
                            GROS és un adjectiu que es refereix al volum que ocupa un objecte i a la mida que té. Per exemple:  un camp de blat gros  (incorrecte)......un camp de blat gran (correcte)


        5. Utilització de  COM  en comptes de  COM QUE
            Per exemple:
            - Com  hi ha polítics corruptes, no existeix una democràcia real .............Com que hi ha polítics corruptes, no existeix una democràcia real
             - Com  no m'hi fixo, ara no me'n recordo del que volia dir......... Com que  no m'hi fixo, ara no me'n recordo del que volia dir.


        6. Utilització de  ELS DOS  en comptes de  TOTS DOS
            Per exemple:
             - Hi aneu els dos, al concert?............Hi aneu tots dos, al concert?
             - A mi m'agraden  els dos, i no sé quin triar, ara............A mi m'agraden tots dos, i no sé quin triar, ara


        7. Utilització del verb   HAVER  en comptes deL verb   HAVER-HI
           Per exemple:  
             -Aleshores pot haver  moltíssima gent que no hagi pogut votar, oi.?..........Aleshores pot  haver-hi  moltíssima gent que no hagi pogut votar, oi? 
            -En el partit d'ahir   va haver  més de quatre  jugadors amb targeta........En el partit  va haver-hi   més de  quatre jugadors amb targeta

             
  
           8. Eliminació de l'article  EL/LA  o   EN/NA  a davant d'un nom de persona
              Per exemple:          
               -Jonqueras ha decidit parlar amb tots els partits...........El SenyorEl / En  Jonqueras ha decidit parlar amb tots els partits
               - Iniesta  va parlar a la roda de premsa després del partit.........L'Iniesta va  parlar a la roda de premsa després del partit
  


             9. Utilització del verb  ESTAR en comptes del verb  HAVER-HI  o del verb  SER-HI
               Per exemple:
                 -En el partit d'ahir, estaven el Messi i el Xavi...........En el partit d'ahir, hi havia el Messi i el Xavi
                 -Em sembla que estan tots, oi?.....................Em sembla que hi són tots, oi?
              -He demanat pel senyor Dalmau i m'han dit que no està..........He demanat pel senyor Dalmau i m'han dit que no hi és
            
     
                  
             















































































































































.

DITES I EXPRESSIONS CATALANES que cal conéixer i conservar


Torna a l'inici

Hi ha moltes expressions i dites populars catalanes que, per influència del castellà, s'han anat substituïnt per les seves corresponents castellanes i, han anant caient en desús.
Cal conéixer-les i anar-les recordant i fer-les servir si no volem que acasbin desapareixent.

Aquí en podem veure unes quantes:


A
A la taula de'n Bernat, qui no hi és no hi és comptat......significat: es fa servir per referir-se a que, si alguna persona no és en el lloc on ha de ser quan es pren una determinada decisió o es fa alguna activitat, aquesta persona no pot prendre part en l'activitat...........en castellà: quien no aparece, perece
A tort i a dret.......................significat: a tot arreu / a per tot / de totes les maneres........en castellà:  a diestra y siniestra / a troche y moche 
A ulls clucs (fer quelcom --)..........................significat: fer quelcom amb facilitat / fer quelcom sense cap esforç 
Això no treu cap a res......significat: això no porta a cap lloc........en castellà:  eso no conduce a nada
Això són figues d'un altre paner.......significat: això són coses que no tenen res a veure amb el que es diu / aixo són coses molt diferents........en castellà: eso es harina de otro costal
Anar a les palpentes.........significat: fer una cosa sense saber què es fa, sense fixar-s'hi, sense tenir la  informaciónecessaria....................en castellà: ir a ciegas
Anar de corcoll (o de bòlit)............signifcat: "anar atabalat de feina o per dificultats, sense saber ben bé què cal fer.............en castellà: ir apurado
Anar de mal borràs............signifcat: "anar cada vegada pitjor"...........en castellà: ir de mal en peor
Anar de vint-i-un botons..................significat: anar molt ben vestit / anar vestit molt elegantment.............en castellà: ir de veinticinco alfileres / ir de tiros largos
Anar a peu coix...................significat: caminar amb una sola cama i saltant..............en castellà: ir a la pata coja



B
Ballar quelcom pel cap a algú...........significat: pensar en una cosa, rumiar una cosa, intentar recordar una cosa.................exemple: em balla pel cap el seu nom, però no me'n recordo ben bé com es diu...............en castellà: recordar vagamente una cosa
Beure's el seny / beure's l'enteniment...................significat: perdre la raó, dir o fer quelcom o comportar-se de manera ilògica o inesperada i poc comprensible..........exemple: dius que t'he de pagar vint mil euros? però que t'has begut l'enteniment? no els tinc pas jo tants diners!
Beu-te aquest ou, que l'altre es cou............significat: adona-te'n que això és així, encara que et pensaves el contrari / fota't!.............castellà: chúpate esa! / toma ya!
això és bufar i fer ampolles..............significat: això és molt fàcil de fer...........en castellà: esto es coser y cantar
Bon profit li faci...........................significat: es fa servir per expressar el menyspreu, ràbia  o  poc interès que es té vers els beneficis o avantatges que algú agafa o obtè per alguna cosa (a vegades de manera injusta i sense merèixer-ho).........exemple: al final, li han donat la feina a n'en Carles, i no m'ho ha ni agraït. Però saps què et dic? que bon profit li faci aquesta feina! ja s'ho farà!   
Buscar (cercar) les pessigolles a algú...........significat: molestar, importunar, fer sentir incòmode a algú, fer enfadar algú...............exemple: no em busquis (cerquis) les pessigolles, que no et deixaré entrar , eh?
Buscar (cercar) tres peus al gat.............significat: buscar (cercar) raons absurdes, imaginàries i massa complicades per a una qüestió determinada



C
Cadascú per on l'enfila......................significat: cada persona va a la seva / cada persona té les seva manera de veure i fer les coses / cada persona té les seves pròpies afeccions........en castellà:  cada loco con su tema
Cal fer el cor fort............................significat: hom ha de afrontar amb valentia i optimisme els moments difícils.........en castellà: al mal tiempo buena cara
Calb com un pom d'escala....................en castellà: calvo como una bola de billar
Callant no s'arriba enlloc........................en castellà: quien no llora no mama
Cames, ajudeu-me!.......................en castellà: pies, ¿para qué os quiero?
Campi qui pugui!................exemple: això és campi qui pugui (= aquí tothom fa el que pot / això és un caos).......en castellà: sálvase quien pueda!
Cap pare enfillat no mor enfitat..................significat: els fills porten feina i dedicació, però tota aquesta dedicació queda compensada per l'amor que en rebs
Cap geperut es veu la gepa................significat: ningú veu els seus propis defectes
Càrrega que plau no pesa...................significat: quan una cosa agrada, no importa les hores i la feina que hi has de dedicar, ja que ho fas a gust.............en castellà: sarna con gusto no pica
Com més parents, més dolents...........significat: a vegades, en les relacions familiars de parents, és on hi apareixen més problemes............en castellà: no hay peor cuña que la de la misma madera
Concu...................................en castellà: solterón



D
D'afegitó.................significat: es fa servir per indicar que s'afegeix quelcom a alguna cosa o concepte............en castellà: por añadidura
D'aigua passada, molí no en mol..............significat: el passat està passat i no es pot canviar............en castellà: agua pasada no mueve molino
D'allò més bé................exemple: ens ho hem passat d'allò més bé...........en castellà: a las mil maravillas 
D'allò més bó.................exemple: aquest pastís és d'allò més bó..........en castellà: de rechupete 
D'allò que els ulls no veuen, el cor no en dol............significat: el que no es veu no pot afectar als sentiments...........en castellà:  ojos que no ven, corazón que no siente
D'amagatotis.................significat: d'amagat / que no es deixa veure..........en castellà: a escondidas / a hurtadillas
D'on no n'hi ha no en pot rajar...............significat: no es pot treure cap rendiment ni profit d'algú que no sap fer una cosa determinada.........en castellà: de costal vacío, nunca buen botijo
D'un temps ençà................en castellà: de un tiempo a esta parte
davant per davant.............significat: ben bé al davant de..........exemple: davant per davant de casa els meus pares hi viu en Jordi........en castellà: enfrente
De retop..................en castellà: de rebote
De més verdes en maduren..............significat: es diu quan es veu la possibilitat que succeeixi quelcom que sembla difícil que succeeixi...........en castellà: torres más altas han caído   
De mira'm i no em toquis................significat: es diu quan una cosa és molt delicada i fina i bonica o també d'una persona que és molt bonica però molt fineta i presumida
De tant en tant / de Pasqua a St Joan...................en castellà: de vez en cuando
De trascantó...................en castellà: de improvisto
De viu en viu................en castellà: a lo vivo / en vivo
  

E
El que no es paga amb diners es paga amb dinades............significat: a la llarga tot es paga d'una manera o d'una altra
El rovell de l'ou (ser en -).............significat: es diu d'un lloc que és en el rovell de l'ou, quan és en el lloc més cèntric
El sabater és el qui va més mal calçat..............en castellà: en casa del herrero cuchillo de palo 
Entre poc i massa..........................significat: es diu quan una cosa o un fet és molt exagerat........en castellà: ni tanto ni tan calvo / ni tanto ni tan poco
Entre naps i cols...........................exemple: entre naps i cols vaig comprar-me'n sis, de llibres.............significat: entre una cosa i l'altra / resumint / com a resultat ............en castellà: entre pitos y flautas
És clar!............................................en castellà: ¡está claro! / ¡claro! / ¡digo!
És clar com el sol del migdia!......................en castellà: ¡está claro como el agua!
És la llufa!.........................en castellà: ¡es el colmo! / ¡es el acabose!
És pastat al seu pare...................en castellà: és idéntico a su padre / es una copia de su padre
És tard i vol ploure...........................en castellà: se está haciendo tarde
Espavila't / espavila..........................en castellà: ¡date prisa!
Esperar amb candeletes.................significat: esperar a algú amb molta il·lusió i impaciència
Ésser més gos que un pont assolat................................significat: ésser poc treballador
Estar com un llum / estar com un llum de ganxo................significat: estar malament del cap, no tenir les idees clares, dir  o fer ximpleries............en castellà: estar como una regadera / estar como un cencerro
Estar sec com un clau..........................significat: ser molt prim............en castellà: estar más chupado que la pipa de un indio / estar en sus huesos
Ésser un sac d'ossos..........................significat: ésser molt prim..............en castellà: estar en los huesos / estar hecho un esqueleto
Estar espès.............................significat: no estar gaire fi / no estar gaire animat o despert
Estar guillat.............................en castellà: estar chiflado
Estar-ne fins al capdamunt........................significat: estar-ne fart...........en castellà: estar hasta la coronilla
Estem arreglats.........................significat: no anem pas bé / tenim algun problema..........en castellà: vamos listos
Explicar un sopar de duro.........................Significat: Explicar un fet falsejant-lo , per provocar l'admiració dels oïdors.........Exemple: En Pere sempre explica sopars de duro, no te'l pots creure gaire


F
Fa més qui vol que qui pot...........................en castellà: querer es poder 
Faltar-li un bull, a algú....................................en castellà: faltarle un tornillo a alguien
Feina feta no té destorb................................significat: sempre és millor tenir la feina acabada
Fer un vestit de blavet a algú.......................significat: fer mal a algú deixant-lo ple de blaus
Fer almoina.......................................................en castellà: hacer limosna
Fer anys.............................................................en castellà: cumplir años
Fer beure a galet a algú.................................significat: enganyar a algú, fer-li passar gat per llebre a algú.................exemple: li han dit que ha de  pagar el doble del que val, no se n'adona que el volen fer beure a galet    
Fer bo.................................................................significat: fer bon temps
Fer bona fila......................................................significat: tenir bona aparença............exemple: quedes molt bé amb aquest vestit, fas molt bona fila
Fer bondat.........................................................significat: comportar-se bé..............exemple: si no fas bondat, no aniràs a jugar amb els teus amics
Fer bonic (una cosa).......................................significat: quedar estèticament bé i ajudar al seu entorn a quedar estèticament bé..................exemple: aquesta planta tan maca serveix per fer bonic al menjador
Fer cinc cèntims d'una cosa..........................Significat:  Informar breument d'una cosa.........Exemple: Explica'm com va anar ahir la trobada. Va, fes-me'n cinc cèntims
Fer costat a algú............................................Significat: recolzar moralment, anímicament o físicament a algú.................incorrecte: donar suport a algú   
Fer nosa................................En castellà: estorbar
Fer petar la xerrada / fer-la petar........................Significat: parlar una bona estona 
Fer salat................................Significat: arribar tard (a un lloc)
Fer setze...............................Significat: treure els mocs amb força pel nas sense fer servir cap mocador
Fer veure......................Exemple: no canto pas, només ho faig veure..........En castellà: simular
Fer-ne un gra massa........................Significat: excedir-se / exagerar / donar massa importància
Fes com tothom, val més no fer-se veure..........En castellà: donde fueras  haz lo que vieras
Fugir d'estudi...............................En castellà: salir por la tangente / escurrir el bulto


G

Gat escaldat amb aigua tèbia en té prou...................Significat: quan hom ja ha experimentat quelcom i n'ha quedat escarmentat, evita qualsevol cosa que s'hi assembli
Gat escaldat d'aigua freda fuig....................................Significat. igual que l'anterior...............en castellà: de los escarmentados se hacen los avisados
Gat vell (ésser un - -).......................................................Significat: ésser una persona experimentada en quelcom......................En castellà: ser un perro viejo
Guanyar-se les garrofes........................En castellà: ganarse la vida
Guanyar-se les mongetes.....................En castellà: ganarse el pan
 


H

hi ha (molt de) camp per còrrer...........significat: hi ha espai o possibilitat per a desenvolupar una activitat............exemple: un cop hàgim trobat com es diu aquest xicot, hi haurà molt de camp per córrer a l'hora de trobar d'on és
hi ha roba estesa......................en castellà: hay moros en la costa
hi ha més dies que llangonisses...............significat: encara queda molt de temps (per fer quelcom o perquè succeixi quelcom que s'espera o  que es tem)............en castellà: todo se andará
hom diu que....................exemple: hom diu que demà plourà...........en castellà: se dice que
   



I

I ara!...................Significat: es fa servir com expressió per a voler remarcar o exclamar que una cosa o idea no és certa, que es troba estrany que sigui certa o que és poc probable que sigui certa..........Exemple:  -demà vindran els cosins, em sembla   - i ara! què dius?............en castellà: ¡me extraña! / ¡anda! / ¡qué va!
I avall va que fa baixada.................Significat: i seguim / i continuem / i endavant, sense por
I cop de tornar-hi ................En castellà: y dale que te pego/ y dale que dale
I no en parlem més...............En castellà: y punto / punto y aparte
I tota la pesca......................Significat: es fa servir per referir-se a tot el que segueix o implica una acció, una persona, una cosa o una idea..........Exemple:  van arribar els nens i tota la pesca / en Jordi va començar a criticar a ne'n Pere, la Raquel i tota la pesca
  


J

Ja et conec herbeta, que et dius marduix!..............En castellà: ¡te conozco, bacalao! / ¡te conozco, Orozco!
Ja feia bé aquella vella que no es volia morir............En castellà: vivir para ver
ja has begut oli...............Significat: l'has ben espifiat / estàs perdut / estas ficat en un merder / t'has ben embolicat
Ja n'hi ha prou d'aquest color!.................En castellà: ¡basta! / ¡hasta aquí podríamos llegar!
Ja t'ho faràs!................En castellà: ¡allá tú! / ¡tú mismo!
Jugar a fet i amagar...............En castellà: jugar al escondite
Justa la fusta..................Significat: es fa servir per indicar que quelcom que s'ha dit o fet ha sortit o és exactement el que s'esperava o exactament el que és o ha de ser...........En castellà: ¡ahí le has dado! / ¡ahí te quiero ver!



L
L'ase de'n Mora, de tot se n'enamora.............significat: es fa servir per indicar que algú sempre creu que el dels altres és millor que ell............en castellà: hermoso huerto es el de mi vecino
L'escriure et farà perdre el llegir...............significat: es diu a una persona quan aquesta es cuida més de coses que no són essencials o importants i es descuida o deixa de banda de les que sí que són essencials.........exemple: perquè t'estàs informant  de quin cotxe et compraràs si encara no tens ni feina? em sembla que el llegir et fa perdre l'escriure, eh?
Llepar-se'n els dits.......................significat: trobar bo o agradar molt un menjar o un beure determinat..........exemple: he fet una pizza tan bona que us en llepareu els dits!
Lligar caps...........significat: entendre o aclarir  una cosa o un fet ........exemple: quan vaig saber que la seva mare era la professora de'n Genís, aleshores vaig lligar caps. 
Lligar de / estar lligat de peus i mans...............significat: limitar o impedir que algú faci o realitzi quelcom........exemple: la Carla està lligada de peus i mans perquè vol fer vaga i alhora és la cap del departament.



M
Menjar poc i pair bé.......................Significat: no voler fer masses coses de cop / no ambicionar massa ni massa de pressa / fer les coses a poc a poc, mica en mica i d'una en una...........Exemple: no vulguis aprendre-ho tot de cop.Ves tranquil, has de menjar poc i pair bé
Menjar amb la vista.......................Significat: dir o creure que una cosa de menjar no t'agrada abans d'haver-ho tastat...................Exemple: com pots dir que no t'agrada aquest plat si encara no l'has ni tastat! Tu menges amb la vista!
Muntar un ciri.................................Significat: provocar un aldarull.............Exemple: En Josep ha muntat un ciri perquè no el deixaven sortit a la nit



N
Néixer amb la flor al cul..................significat: tenir sempre molta sort amb tot el que es fa................exemple: has aprovat les mates? però si no has estudiat gens ni mica! tu has nascut amb la flor al cul, eh?.................en castellà: nacer con estrella
No aclucar l'ull...................................significat: no poder dormir................exemple: el nen ha estat plorat tota la nit. La meva muller i jo  no hem clucat l'ull en tota la nit.............en castellà: no pegar ojo
No aguantar-se els pets.........................significat:  estar tan cansat, esgotat, demacrat  o  vell que costa  quasi valer-se per ell mateix.....................exemple:  vols fer el camí  de Santiago aquest estiu? alça!  però si no t'aguantes els pets, home!
No anar enlloc:........................................significat: no portar a res / no conduir a res / no arribar a cap objectiu o a cap fi...............exemple: això que acabes de dir no va enlloc...........en castellà: no llevar a nada
No cansar-s'hi..........................................significat: fer el mandrós / mandrejar / fer una cosa sense gens de ganes ni interés / es diu referint-se a una persona amb la intenció de dir-li que una cosa és molt fàcil de fer o que és poca feina o que aquesta persona no fa mai gaire res.................exemple: avui has d'anar a treballar tot el matí? ui, pobret! no t'hi cansis, eh?
No alçar / aixecar  un pam de terra.......................significat: es diu d'un persona que és molt  baixa...........exemple: aquest nen ha vingut aquí a exigir amb mala educació. Però si és un marrec que no aixeca un pam de terra!..............altres equivalents: ésser un tap de bassa
No allargar gaire.................................significat: ser poc/a intel·ligent o poc lest/a .............. ........exemple:  en Siset  té molt bon cor, però no allarga gaire, pobre noi.
No badar boca......................................significat: no parlar gens, no dir res...............exemple: què li passa a la  Berta? no ha badat boca en tot el sopar
No cabre quelcom a la barretina...................significat: no acabar d'entendre o comprendre el per què de quelcom...................exemple:  no em cap a la barretina que en Lluís hagi pogut dir-te que no en sabia res.
No mirar prim................................significat: no tenir miraments, no tenir manies, no tenir escrupols en fer quelcom.....................exemple: la Maria no mira pas prim. Li diu a tothom que si, i els deixa entrar a tots.



O
Obrir de bat a bat (quelcom)..............................significat: obrir totalment quelcom / obrir quelcom ben obert...................exemple: la meva mare va veure que feia tanta calor que va dir que obrís totes les finestres del menjador de bat a bat
Omplir el cap (a algú)..............................significat: parlar massa, sense adonar-se'n, que el que escolta no té interès pel que se li diu o que el que escolta ja està cansat de sentir el mateix tema massa estona / fer-se pesat amb el que es diu a algú.............exemple: t'he dit que no puc venir a la festa demà, no m'omplis tan el cap insistint que hi vingui, si us plau!...............altres equivalents: atabalar / marejar / posar el cap com un timbal / carregar / ésser carregós / ésser pesat / ésser pesat de mena / posar el cap com tres quartans..............en castellà: comer el coco (a alguien) / dar la lata (a alguien)
Omplir-se les butxaques....................significat: obtenir guanys  (normalment referint-se a guanys il·lícits)..................exemple: ara que s'ha ben omplert les butxaques diu que vol plegar i que deixa el càrrec.


P
Pagant, St Pere canta..............................significat: mitjançant els diners hom pot aconseguir tot el que vol...................exemple: quan li vam dir que li donaríem 40 Euros més per la cambra, aquell home no s'ho va ni pensar. És ben bé que pagant St. Pere canta, eh?......en castellà: poderoso caballero es Don Dinero 
Panxa plena no té pena.............................significat: si hom té cobertes les necesitats bàsiques, aleshores es veu tot molt millor..............en castellà: a barriga llena, corazón contento / barriga llena no siente pena
Passar de taca d'oli (això ja passa de taca d'oli)..........................significat: que algú ha fet quelcom que s'ha excedit o quelcom greu o exagerat...................exemple: a més de no saludar-te, t'ha insultat i tot? això ja passa de taca d'oli!..........en castellà: pasar de castaño oscuro 
  
T
Tenir la mà/ les mans foradada/ foradades.......................significat: Ser un malgastador, excedir-se en les despeses...................exemple: És normal que no arribi a final de mes. Té la mà foradada.....en castellà: Tener un agujero en el bolsillo/ Ser un manirroto/ Ser un derrochador 

V
Venir (o Baixar) de l'hort.......................Significat: No estar al corrent del què passa, estar despistat, estar distret..................Exemple: No saps de què parlem, ara? Sembla que vinguis de l'hort!....Expressions equivalents:.......Baixar d'Arbeca/ Baixar de l'hort/ Caure de la figuera/ Dormir a la palla/ Jeure a la palla/ Anar peix/ Estar in albis...........En castellà: Estar en bàbia/ Estar en la luna/ Estar en la higuera/ Estar en Batuecas 

(estem construint aquesta secció, perdoneu les molèsties)