Torna a l'inici: 
LES DARRERES CASTELLANITZACIONS QUE AGAFA EL CATALÀ DIA A DIA
Cada dia que passa el català que parlem va perdent més expressions i paraules genuines i es van substituïnt per unes d'equivalents traduïdes i adaptades directament del castellà, de tal manera que la paraula o expressió o manera de dir catalana es va substituint per la traducció literal equivalent del castellà.
Al cap d'un cert temps ( curt o llarg) ens acostumem a sentir la paraula castellanitzada en comptes de la catalana correcta, mica en mica ens va sonant millor la paraula castellanitzada , fins que arriba un moment en què la paraula catalana se'ns va fent estranya i arcaica, en canvi la paraula castellanitzada ens sona com a correcta. A partir d'aquest moment és difícil recuperar la paraula catalana i acaba desapareixent. I el que és més greu és que a partir d'aquest moment s'acaba acceptant la paraula castellanitzada com a correcta en català, perquè, segons l'IEC (Institut d'Estudis Catalans), és el que diu la gent del carrer.
Veiem-ne uns exemples que, per sort, encara no estan acceptats com a correctes:
- menys mal : les expressions catalanes encara sort / sort / quina sort , s'han anat substituint pel castellanisme menys mal. Actualment costa no dir "menys mal" però hem de substituir-ho per "encara sort / sort / quina sort" . Per exemple: menys mal que hem arribat aviat, no? (hem de dir: sort que hem arribat aviat, no?)
- despejat : l'adjectiu-participi català aclarit , serè s'ha anat substituint pel castellanisme despejat. Actualment ens costa no dir "despejat" tot i que sabem que no és correcte en català i que és un castellanisme. Per exemple: ara s'ha despejat molt el cel, oi? (hauríem de dir: ara s'ha aclarit molt el cel, oi?)
- recado : el nom català encàrrec s'ha anat substituint pel castellanisme recado . Ens costa molt no dir "recado" ja que ens hi hem acostumat i ens costa dir "encàrrec" perquè simplement no ho sentim a dir i no hi estem acostumats, ja que fa molt de temps que es fa servir poc. Per exemple: m'en vaig a fer un recado i ara torno, d'acord? (hauríem de dir: me'n vaig a fer un encàrrec i ara torno, d'acord?)
- val : l'expressió catalana d'acord, ha quedat substituït pel castellanisme val. És molt difícil que podem treure'ns aquest castellanisme, ja que fa molts i molts anys que l'utilitzem. Aquí tenim un clar exemple d'una traducció literal del castellà que fa tant de temps que la diem i que ha substituït a "d'acord / molt bé" i que és pràcticament impossible de treure'ns-la del damunt.
- molt / tant sense anar seguit per DE : ara cada cop sembla que a la gent catalanoparlant els hi sona bé sentir a dir al Tomàs Molina expressions com aquesta: "avui farà molt fred a Girona" (incorrecte) , en comptes de "avui farà molt DE fred a Girona" (correcte). Encara som a temps a no incorporar definitivament aquest castellanisme, ànims! fem servir el DE!!
Aquesta castellanització del català segueix el mateix procés o semblant que ha sofert i sofreix el valencià, tot i que en aquest últim el procés ha sigut mé fort.
Així, en el valencià actual es diuen expressions com la següent: "quan va arribar Joan, jo estava en casa, i em vaig tropessar en els calcetins". De moment en català ho diem així "quan va arribar EN Joan, jo ERA A casa, i em vaig ENTREBANCAR AMB els MITJONS". (hem posat en majúscula la forma correcte en català i que en valencià està posat amb un castellanisme)
Hem dit que "de moment" en català ho diem així, perquè ja ens està passant que:
- darrerament s'està perdent l'article EN o EL que en català posem davant dels noms de persona. Per exemple: el Joan, el Pere, la Marta, ... . Cada cop sentim més, a la radio i a la televisió catalanes, locutors i col.laboradors de programes que omiteixen l'article EL/LA o EN/NA (aquest és poc utilitzat) a davant d'un nom propi. A tv3 van sortir, en el programa Divendres, uns col.laboradors del programa presentant una samarreta on s'hi llegia "TOTS SOM SERGI". Veiem que aquests periodistes ja no recorden o estan oblidant que en català es diu "TOTS SOM EL SERGI"
- ja fa temps que es diu molt " jo estava a casa" en comptes de "jo era a casa". De moment en català, per sort, encara no diem "jo estic en casa"
En aquesta secció ens fixarem en els castellanismes que darrerament està agafant el català, i veurem com continuament estan apareixen nous castellanismes, ja que estem transformant poc a poc de manera inconscient el català en un idioma cada cop més semblant al castellà o, dit d'una altra manera, l'estem transformant mica en mica en un dialecte del castellà
Darrers castellanismes:
1. Desaparició dels pronoms febles....................fa uns 6 o 7 anys en què s'està accelerant
2. Substitució de GRAN per GROS ....................fa uns 2 anys que va començar a passar. Ara ja està molt extès, i l'adjectiu GROS ja es fa servir poquíssim, a favor de GRAN
3.Omissió de DE després de MOLT / TANT a davant de substantius masculins no contables (és a dir, que no es poden contar ni numerar, per exemple: sentiment, fred, calor,...). Per exemple: Tinc molt fred (en comptes de l'expressió correcta "tinc molt de fred") ; Fa tant temps que no hi vaig! (hem de dir "fa tant de temps que no hi vaig!). Com que en castellà aquest DE no es diu, ho estem copiant incoscientment. Això està succeint darrerament i cada cop se sent més a dir. Ho podrem fer saber a la gent que hem de dir DE en aquests casos?
4. Confusió entre els verbs SENTIR i ESCOLTAR. En castellà es fa servir en el parlar habitual el verb ESCUCHAR tant per l'acció catalana de ESCOLTAR (acció voluntària de parar atenció al que se'ns diu o a un soroll concret) com per l'acció de SENTIR (acció involuntària de captar un só pel simple fet de tenir orelles)
El que està succeint darrerament, i lentament es va extenent, és la utilització en català de ESCOLTAR per l'acció tant voluntària (correcta) com involuntària (aquí hauríem de fer servir SENTIR) de rebre sons amb l'orella.
Exemples: Crida més, que no se t'escolta bé! (incorrecte)
............Crida més, que no se't sent bé! (correcte)
5. Desaparició de l'article EL/LA i EN/NA (aquest últim "NA" molt poc usat ja fa temps) davant els noms propis de persona. Això ha començat pels diaris i la televisió i tot just comença a extendre's (a data de 2011). Serem capaços d'aturar-ho? . Exemple: Pep ha dit que els partits es guanyen al camp (en comptes de "El Pep ha dit que els partits es guanyen al camp). * Nota al respecte: en valencià ja fa temps que s'ha perdut aquest article
6. ELS DOS / LES DUES (castellanisme) en comptes de TOTS DOS /TOTES DUES.
Darrerament (creiem que fa qüestió d'un any i escatx) van proliferant les expressions com aquesta: "veniu els dos cap aquí" (incorrecte) en comptes de "veniu tots dos cap aquí" (correcte) . La utilització en català de "TOTS DOS / TOTES DUES" (correcta) està essent substituïda per la utilització de "ELS DOS / LES DUES" tal i com es diu en castellà.
7. La salutació d'arribada a un lloc dient "BONES!", s'està estenen darrerament i ja es fa servir moltíssim tot i que no sembla ser una expressió nostra, ja que en català no diem "BONS DIES!" sino que "BON DIA!", ni "BONES TARDES!" sino que "BONA TARDA!". Per tant, sembla bastant evident que l'abreviació "BONES!" no ve de cap expressió catalana.
8. EL PROPI /LA PRÒPIA (castellanisme) en comptes de EL MATEIX / LA MATEIXA. Per exemple: "això ho va dir el PROPI conseller d'Economia" (incorrecte) , hem de dir: "això ho va dir el MATEIX conseller d'Economia". Compte!: sí que és correcte però, dir "en Jordi va veure el seu PROPI cotxe aparcat a fora", ja que aquí es refereix al cotxe d'en Jordi (del qual acabem de parlar en la frase). Escolteu la radio i TV3 i sentireu moltíssim com aquest castellanisme "EL PROPI / LA PRÒPIA" el fan servir molts i moltes periodistes, contertulians/es i polítics sense saber que en català es diu "EL MATEIX / LA MATEIXA". Potser que els hi féssim saber, oi?
T' HI HAS FIXAT...?:
. ELS CATALANOPARLANTS UTILITZEM CADA COP MÉS EXPRESSIONS TRADUÏDES O COPIADES LITERALMENT DEL CASTELLÀ I DEIXEM DE FER SERVIR LES EXPRESSIONS PRÒPIES I GENUINES DEL CATALÀ
PERÒ PER QUÈ SUCCEEIX AIXÒ? DONCS SENZILLAMENT PERQUÈ QUAN PARLEM CATALÀ AGAFEM COM A REFERÈNCIA EL CASTELLÀ, I CALQUEM LES SEVES EXPRESSIONS LITERALMENT TRADUINT-LES AL CATALÀ.
EL QUE ACABEM PARLANT JA NO ÉS CATALÀ, SINO CASTELLÀ AMB ACCENT CATALÀ O UN PSEUDO-DIALECTE DEL CASTELLÀ
QUÈ PODEM FER PER EVITAR-HO?: DONCS, SENZILLAMENT FER PRESENT EL CATALÀ CORRECTE I ACOSTUMAR-NOS A NO TRADUIR LITERALMENT EL CASTELLÀ. CAL QUE ENS HI FIXEM, JA QUE AVIAT SERÀ MASSA TARD
POSA-HI EL TEU GRA DE SORRA, ÉS BEN FÀCIL: NOMÉS CAL FIXAR-S'HI
VOLEM DEIXAR CLAR PERÒ, QUE NO ES TRACTA DE SI EL CASTELLÀ ÉS PITJOR O MILLOR QUE EL CATALÀ, SINO QUE SENZILLAMENT SÓN DOS IDIOMES DIFERENTS I AMBDÓS MEREIXEN SER RESPECTATS
