.
A. Els "PER QUÈ de la setmana" de setmanes anteriors:
.
- Aquesta setmana tornem a preguntar-nos PER QUÈ s'està substituint la paraula GROS per la paraula GRAN
Quin vols, el got petit o el got gran?......Quin vols, el got petit o el got gros?
Aquestes sabates et van grans......Aquestes sabates et van grosses
Has fet la lletra massa gran.........Has fet la lletra massa grossa
Recordem-ho: en català, direm sempre GROS/GROSSA quan ens referim a la mida d'un objecte (referit al volum que ocupa) , en canvi direm GRAN quan ens referim a l'amplitud i l'extensió d'una cosa. Per exemple:
Un camp de blat gros.......Un camp de blat gran
Una joguina gran......Una joguina grossa
Un camp de golf sí que pot ser gran i no pot ser gros ; però una ampolla no pot ser gran, sino que només pot ser grossa
El que està succeint és que, cada cop, la gent s'està acostumant més a dir GRAN quan es refereix a la mida d'una cosa i en canvi hauria de dir GROS. I així utilitza la paraula GRAN per a tot, fent que la paraula GROS vagi desapareixent. Això està succeint els darrers 3 o 4 anys i la paraula GROS ja comença a sonar-li malament a molta gent a causa que s'ha anat substituint erròneament per GRAN. Així és com anem fent desaparèixer les paraules catalanes i les anem substituint per un castellanisme.
- PER QUÈ molta gent catalanoparlant no sap que, en català, els adverbis MOLT, TANT, BASTANT, QUANT, a davant d'un nom masculí, van seguits per DE? PER QUÈ ho diuen com en castellà, sense fer servir aquest DE? Veiem-ne alguns exemples:
Avui fa molt fred.....Avui fa molt de fred
Aquest matí feia tant fred..!.....Aquest matí feia tant de fred..!
El cap em fa molt mal.....El cap em fa molt de mal
Fa bastant temps que hi viuen....Fa bastant de temps que hi viuen
Quant temps fa que hi treballes?....Quant de temps fa que hi treballes?
PER QUÈ a TV3, per exemple, en Tomàs Molina diu "fa molt fred" i els filòlegs-correctors de la casa no li han fet notar que en català es diu "fa molt de fred"?
- Aquesta setmana ens preguntàvem PER QUÈ en català tenim moltes paraules que es poden dir de dues maneres diferents, mentre que en castellà i altres idiomes només es diuen d'una manera.
Per exemple:
PER QUÈ en català diem vas i got mentre que en castellà diuen només vaso?
PER QUÈ en català diem barco i vaixell mentre que en castellà diuen només barco?
PER QUÈ en català diem disfrutar i gaudir mentre que en castellà només diuen disfrutar?
PER QUÈ en català diem boda i casament mentre que en castellà només diuen boda?
PER QUÈ en català diem bebè i nadó mentre que en castellà diuen només bebé?
PER QUÈ en català diem tardar i trigar mentre que en castellà només diuen tardar?
PER QUÈ....?
No us heu fixat en una casualitat?: quan en català tenim dues maneres de dir una cosa, una de les dues maneres és idèntica o bastant semblant al castellà i l'altra no . I PER QUÈ deu passar això...?
No serà perquè una de les dues maneres que tenim (la que és idèntica al castellà) és un castellanisme que s'ha acabat acceptant en un moment determinat per l'I.Estudis Catalans? no serà l'altra la paraula genuina catalana?
Per tant, si en tenim dues, PER QUÈ no fem servir més la genuina catalana?
El que és greu és que aquest castellanisme que s'ha acabat acceptant, es fa servir més que la paraula genuina catalana i acaba per anul·lar-la o fer-la semblar com incorrecta o arcàica, fins que acaba per desaparéixer.
Això està succeint amb paraules com: gaudir (substituit per disfrutar) quelcom (substituit per algo o alguna cosa), cercar (substituit per buscar), proper (es va substituint per pròxim), gros (es va substituint per gran)
La pregunta que ens fem és la següent:
PER QUÈ la que acaba desapareixent ha de ser la paraula genuina catalana, que s'ha dit sempre en català? PER QUÈ no fem que es produeixi el fenòmen invers?
PER QUÈ, per exemple, no fem servir més la paraula proper que la paraula pròxim? PER QUÈ existeix doncs la paraula proper si no la fem servir? Que volem que desaparegui potser? PER QUÈ a TV3 no fan servir la paraula proper i si que, en canvi, fan servir sempre la paraula pròxim? Quan començarà la paraula proper a semblar-nos arcàica i a sonar-nos malament, tal i com ha passat amb la paraula quelcom, que ha estat substituïda per alguna cosa o per algo (més usada)?, o amb la paraula cercar, que ha estat substituida per buscar? Quantes paraules més deixarem que desapareguin i les substituirem pel castellanisme que s'acabarà acceptant de tant fer-lo servir?
- PER QUÈ la gent deixa de fer servir els pronoms febles?
PER QUÈ en francès no s'han perdut i, en canvi, en català si?
Doncs la resposta és molt i molt clara: perquè el català té la gran influència del castellà que ha fet que ens sonin bé coses com les següents:
-Demà hi ha concert. Aniràs? .......Demà hi ha concert. Hi aniràs?
(Si diem "...Aniràs?", no s'entén. Què vol dir "...Aniràs?"? No vol dir res en concret. És com si ens preguntessin "...Caminaràs?)
-Quants anys té el teu fill? Ja té sis.......Quants anys té el teu fill? Ja en té sis
(Què vol dir "Ja té sis"? Vol dir: Ja té sis pomes? Ja té sis cotxes? Ja té sis... què? què és del que en té sis?)
- Voleu callar? Ja m'he cansat!....Voleu callar? Ja me n'he cansat!
("Ja m'he cansat!" vol dir que "Ja estic físicament cansat"; en canvi "Ja me n'he cansat!" vol dir "Ja n'estic fart de quelcom")
PER QUÈ deixem que el català desapareixi d'aquesta manera? És una llàstima que la gent no en sigui conscient i no s'hi fixi.
- PER QUÈ s'estan perdent les paraules "xicot/a" , "afeccionat/da", "signar" i "signatura" (les quals vàrem aconseguir normalitzar a finals dels anys 80) i ja es tornen a substituir pels castellanismes "novio/a" , "aficionat/da" , "firmar" i firma" respectivament?
Sembla ser que els senyors correctors de TV3 no estan prou atens en la seva feina, i permeten que la paraula novio/a es faci servir en pel·lícules i programes.
Què hem d'esperar? que l'I.E.C accepti la paraula novio/a com a català correcte i veure com aquesta fa desaparéixer (que ja ho està fent) la praula "xicot/a"?Senyors redactors dels diaris esportius, si us plau!, fixeu-vos-hi:Els seguidors del futbol no som pas aficionats, sino que som afeccionats de l'esport!
El Tito Vilanova no ha firmat pas el contracte com a entrenador del Barça, sino que l'ha signat !
- Aquesta setmana ens preguntem PER QUÈ els mitjants de comunicació en català (TV3, Catalunya Radio, RAC1, Diari ARA, PuntDiari-Avui, ...) estan fent cada cop més normal la no utilització de l'article EN/LA o EL/LA a davant dels noms propis.
Aleshores, a partir de la no utilització d'aquest article en la transmissió dels partits de futbol (Ex: Messi té la pilota, la passa a Xavi, ...) s'ha obert el camí a suprimir aquest article a davant dels noms propis i cada cop es va estenen més dins el terreny esportiu, fins que arribi a semblar tan normal, que s'acabarà fent servir a davant de qualsevol nom propi.
Això ja ha passat amb el valencià, on es diu "Joan m'ha trucat aquest matí", per exemple.
PER QUÈ no se n'adonen els professionals d'aquests mitjants i els correctors-normalitzadors lingüístics que hi treballen, que estan castellanitzant el català? PER QUÈ suprimeixen l'article EN/EL? no se n'adonen que estan obrint el camí a que, a partir de no fer-lo servir en l'esport, aquest article acabi desapareixent del català?
En el moment de fer aquest escrit, vaig a la redacció d'un diari català i, a la secció d'esports, llegeixo això:
Andrés Iniesta: "Hem de fer costat tots plegats a Tito Vilanova"
Victor Valdés: "A Guardiola sempre li desitjaré el millor... menys el dia que siguem rivals!" El porter del Barça ha dit que no sap si és cert o no que Guardiola fitxi pel Bayern, ..."
Què està passant? mica en mica, i per diferents llocs, anem transformant i desmontant el català i l'anem castellanitzant. No ens n'adonem? Potser no es perdrà el català, però quin català acabarem parlant? serà un castellà amb accent català potser?- Aquesta setmana ens
preguntem PER QUÈ molts periodistes, locutors de radio televisió,
polítics i catalanoparlants en general fan servir el castellanisme EL PROPI / LA PRÒPIA en expressions on han de dir EL MATEIX / LA MATEIXA ?
Nota: sí que direm però EL PROPI / LA PRÒPIA quan es refereixi a possessió o propietat. Exemple: vindré amb el meu propi cotxe
Veiem-ho en alguns exemples:Ho va dir el propi president del govern.........Ho va dir el mateix president del governLa pròpia administració hauria de preveure-ho, això.........La mateixa administració hauria de preveure-ho, aixòEls propis habitants del país s'han manifestat en contra...... Els mateixos habitants del país s'han manifestat en contra.La pròpia ministra ho ha reconegut......La mateixa ministra ho ha reconegut
- Aquesta setmana ens preguntem:
(*) el mot correcte en català per a limpiaparabrises és eixugaparabrises o eixugavidres
PER QUÈ diem calentar (castellanisme) i no diem escalfar , i en canvi diem escalfor i no pas calentor?
PER QUÈ diem sentar-se (castellanisme) i no diem asseure's, i en canvi diem seient i no pas sentador?
B. Cal fixar-s'hi:
T'havies fixat en aquests exemples? sovint utilitzem expressions que les traduïm literalment del castellà i oblidem com es diuen en català:
.
INCORRECTE .............................................................CORRECTE
això dóna molt que pensar....................................això fa pensar molt
dona-li a la pilota.....................................................xuta la pilota / pica la pilota
no li donis importància............................................no en facis cabal
no et riguis, eh? ........................................................no riguis, eh?
m'he caigut, ho sento...............................................he caigut, ho sento
aquest cotxe és més gran.......................................aquest cotxe és més gros
dóna't pressa , si us plau!........................................afanya't, si us plau!
ha donat a conéixer la noticia................................ha fet saber la noticia
sempre et donaré suport............................................sempre et faré costat
ha hagut gent que no ha vingut.................................hi ha hagut gent que no ha vingut
ha hagut molts e.mails que han respost ........... hi ha hagut molts e.mails que han respost
ahir no estaves...........................................................ahir no hi eres
aquell jugador tampoc estava.................................aquell jugador tampoc hi era
no m'emputxis...........................................................no m'apretis / no m'empenyis
jo no he anat..............................................................jo no hi he anat
jo no he anat..............................................................jo no hi he anat
en Carles s'ha anat ..................................................en Carles se n'ha anat
m'he assustat.............................................................m'he espantat
se m'ha caigut el boli................................................m'ha caigut el boli
on estàs ara? estic aquí...........................................on ets ara? sóc aquí
clar, ja ho he entès...................................................és clar, ja ho he entès
dona't una volta per allà.........................................fés un volt per allà
m'he donat compte que..........................................me n'he adonat que
en breu parlarem de...............................................aviat/ben aviat parlarem de
aquell s'ha rigut......................................................aquell ha rigut
havia tres persones al pis....................................hi havia tres persones al pis
se m'ha caigut el boli................................................m'ha caigut el boli
on estàs ara? estic aquí...........................................on ets ara? sóc aquí
clar, ja ho he entès...................................................és clar, ja ho he entès
dona't una volta per allà.........................................fés un volt per allà
m'he donat compte que..........................................me n'he adonat que
en breu parlarem de...............................................aviat/ben aviat parlarem de
aquell s'ha rigut......................................................aquell ha rigut
havia tres persones al pis....................................hi havia tres persones al pis
jo tinc tres...............................................................jo en tinc tres
va haver molts casos iguals.................................hi va haver molts casos iguals
el pròxim dia en parlarem....................................el proper dia en parlarem
agafaré uns quants, i tu? ....................................n'agafaré uns quants, i tu?
ah! està clar! ja ho entenc!..................................ah! és clar! ja ho entenc!
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada